Hola a tothom
Darrerament només faig que anar a la Universitat, deu ser que comque em sento tan jove per dins a la Uni em sento com a casa... ja, ja, ja. Brometes a part, sempre és un plaer tornar a la universitat, encara que no sigui la que jo vaig estudiar ( la UAB). En aquesta ocasió hi vaig per feina, per presentar les XI JORNADES DEL PECB. De fet ja és el tercer any consecutiu que em criden per conduir la inauguració i la cloenda d'aquestes jornades que agrupen mestres i educadors/es per debatre i parlar al voltant d'un tema central, aquest any és LA CREATIVITAT EN EDUCACIÓ.
La cita és avui a les 4 a la FACULTAT DE FILOSOFIA I GEOGRAFIA I HISTÒRIA de la UB i demà a les 5 de la tarda.
La conferència inaugural va a càrrec la professora de mitjans socials DOLORS REIG que parlarà de DESPRÉS DE LA REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA, LA CREATIVA. I el debat sobre APRENDRE DE LA COOPERACIÓ/APRENDRE DE L'EXILI el protagonitzaran ALFONS MARTINELL, director de la CÀTEDRA UNESCO de la UDG i SALOMÓ MARQUÈS, catedràtic emèrit de TEORIA I HISTÒRIA DE L'EDUCACIÓ a la UDG.
La tarda promet!!!!
Us passo un enllaç on podreu veure el vídeo de presentació de les jornades del PECB, està molt bé.
http://www.bcn.es/imeb/pec/catala/11_jornades/index.htm
dilluns, 29 de novembre del 2010
dimecres, 24 de novembre del 2010
Una tarda a la Blanquerna amb en Rafael Vallbona
Ahir vaig passar un migdia i una tarda d'allò més agradables. Vaig trobar-me a les dues a les Rambles cantonada Tallers amb el meu "jefe" en JOSEP SERRA i vam anat caminant xino xano cap a la facultat de comunicació Blanquerna, al carrer Valldonzella, on ens esperava l'escriptor i col·lega RAFAEL VALLBONA. Uns quants dies abans ens va proposar asistir a una de les seves classes per comentar el reportatge de REC sobre la crisi ( AMENAZA DE DESAHUCIO). Els seus alumnes estan treballant aquest tema i li va semblar interessant que veiessin el repor i després que ens poguéssin fer les preguntes que volguessin i comentar una mica la jugada.
La cita era a les 4 però abans vam anar a dinar a un lloc emblèmàtic de Barcelona, a L'HABANA. N'havia sentit a parlar però no hi havia estat mai i la veritat és que em va agradar molt, el tracte cordial i proper i una cuina que em va recordar molt a la de la meva estimada IAIA CLARA. De fet, vaig menjar dos dels seus plats estrella, una truita de carxofes i alls tendres i uns calamarços farcits espectaculars. Fins i tot el pà em recordar vells temps: la crosta torrada i cruixent i la molla espessa i toba... hummmm. Les postres van acabar d'arrodonir un dinar fantàstic: mel i mató.
Del dinar no en tinc cap proba gràfica però sí de la conversa tan interessant que vam mantenir "mano a mano" en SERRA i jo amb els alumnes d'en VALLBONA, de segon curs de periodisme, o sigui de 19-20 anys.
Els vaig veure molt preparats i amb ganes de menjar-se el món, tal com ha de ser a la seva edat.
Les preguntes la veritat és que van ser interessants i sobre aspectes molt diferents, cosa que ens va obligar a estar en guàrdia tota l'estona.
Resumint: sempre és un plaer anar a les facultats de comunicació i estar en contacte amb la gent jove que són el nostre futur i l'esparnça de la nostra professió, una encara se'n recorda quan estudiava a l'Autònoma i algun professor ens portava algun col.lega que estava a primera línia de foc en un mitjà, eren les classes que més m'agradaven...
La cita era a les 4 però abans vam anar a dinar a un lloc emblèmàtic de Barcelona, a L'HABANA. N'havia sentit a parlar però no hi havia estat mai i la veritat és que em va agradar molt, el tracte cordial i proper i una cuina que em va recordar molt a la de la meva estimada IAIA CLARA. De fet, vaig menjar dos dels seus plats estrella, una truita de carxofes i alls tendres i uns calamarços farcits espectaculars. Fins i tot el pà em recordar vells temps: la crosta torrada i cruixent i la molla espessa i toba... hummmm. Les postres van acabar d'arrodonir un dinar fantàstic: mel i mató.
Del dinar no en tinc cap proba gràfica però sí de la conversa tan interessant que vam mantenir "mano a mano" en SERRA i jo amb els alumnes d'en VALLBONA, de segon curs de periodisme, o sigui de 19-20 anys.
 |
| Clara, Josep Serra, Rafael Vallbona i un alumne en plena acció |
Les preguntes la veritat és que van ser interessants i sobre aspectes molt diferents, cosa que ens va obligar a estar en guàrdia tota l'estona.
Resumint: sempre és un plaer anar a les facultats de comunicació i estar en contacte amb la gent jove que són el nostre futur i l'esparnça de la nostra professió, una encara se'n recorda quan estudiava a l'Autònoma i algun professor ens portava algun col.lega que estava a primera línia de foc en un mitjà, eren les classes que més m'agradaven...
 |
| Tota la colla després de 2 hores de preguntes i conversa... |
divendres, 19 de novembre del 2010
entrevista a EL PUNT
Hola
Ahir vaig anar a Girona, tenia una cita amb la periodista GEMMA BUSQUETS del PUNT. Vam quedar a LA FARINERA, seu del diari, que jo encara no havia visitat, per cert, i que em va encantar. És un luxe poder treballar en un edifici com aquest ( encara que quan plogui la claraboia de la redacció faci un soroll infernal...això m'han dit).
Resumint, que em va agradar molt conèixer la GEMMA i la conversa tan agradable que vam tenir al bar del costat del diari, al mateix recinte de la FARINERA. Vam recordar vells temps quan una servidora treballava a ONAGIRONA i vam parlar una mica de tot: de la vida, de la professió, de la crisi i de com una servidora s'ha hagut de reinventar per poder tirar endavant.
Sóc molt xerraire, em sembla que la vaig atabalar una mica, ja, ja, ja!!!!
Per cert, vaig tenir una agradable sorpresa a l'hora de les fotos perquè va venir el veterà fotògraf JORDI SOLER en " Sísif". Feia anys que no el veia, des que em va fer fotos per l'innauguració d'ONAGIRONA el 1996, uf!!!
Ell no em va reconèixer, aleshores portava el cabell molt curt i tenia uns quants anys menys... però és curiós que després de fer-me les fotos i veure'm per la pantalleta es va il.luminar.
L'entrevista la publiquen el dimarts que ve, dia 23 de novembre, a veure què us sembla!!!
pd.- aquí teniu la darrera tira d'en Sísif perquè feu memòria...
Ahir vaig anar a Girona, tenia una cita amb la periodista GEMMA BUSQUETS del PUNT. Vam quedar a LA FARINERA, seu del diari, que jo encara no havia visitat, per cert, i que em va encantar. És un luxe poder treballar en un edifici com aquest ( encara que quan plogui la claraboia de la redacció faci un soroll infernal...això m'han dit).
Resumint, que em va agradar molt conèixer la GEMMA i la conversa tan agradable que vam tenir al bar del costat del diari, al mateix recinte de la FARINERA. Vam recordar vells temps quan una servidora treballava a ONAGIRONA i vam parlar una mica de tot: de la vida, de la professió, de la crisi i de com una servidora s'ha hagut de reinventar per poder tirar endavant.
Sóc molt xerraire, em sembla que la vaig atabalar una mica, ja, ja, ja!!!!
Per cert, vaig tenir una agradable sorpresa a l'hora de les fotos perquè va venir el veterà fotògraf JORDI SOLER en " Sísif". Feia anys que no el veia, des que em va fer fotos per l'innauguració d'ONAGIRONA el 1996, uf!!!
Ell no em va reconèixer, aleshores portava el cabell molt curt i tenia uns quants anys menys... però és curiós que després de fer-me les fotos i veure'm per la pantalleta es va il.luminar.
L'entrevista la publiquen el dimarts que ve, dia 23 de novembre, a veure què us sembla!!!
pd.- aquí teniu la darrera tira d'en Sísif perquè feu memòria...
dimarts, 16 de novembre del 2010
Eiiiiiiiii, ja torno a ser aquí!!!!
Hola a tothom
Fa tants mesos que no escric al bloc que ja ni me'n recordo... Aquest temps he estat molt enfeinada fent de reportera a REC ( reporteros Cuatro), tota una experiència vital i professional que espero que continui. De moment he canviat la foto, la vaig fer el divendres passat a casa, al costat d'una lámpada d'Ikea que es diu BOJA i que dóna una llum molt càlida, sense flaix i estirant el braç a tope. El barret el vaig comprar aquest estiu a Nàpols i m'encanta. Resumint: la millor autofoto que m'he fet mai per això he pensat que l'havia de compartir. Poques vegades una queda tan estupenda en una foto, i sense ni gota de maquillatge!!!!
Fa tants mesos que no escric al bloc que ja ni me'n recordo... Aquest temps he estat molt enfeinada fent de reportera a REC ( reporteros Cuatro), tota una experiència vital i professional que espero que continui. De moment he canviat la foto, la vaig fer el divendres passat a casa, al costat d'una lámpada d'Ikea que es diu BOJA i que dóna una llum molt càlida, sense flaix i estirant el braç a tope. El barret el vaig comprar aquest estiu a Nàpols i m'encanta. Resumint: la millor autofoto que m'he fet mai per això he pensat que l'havia de compartir. Poques vegades una queda tan estupenda en una foto, i sense ni gota de maquillatge!!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)