dilluns, 17 de setembre del 2012

UN VÁTER CON VISTAS

Esta mañana he dado un vistazo a Twitter antes de conectar la radio y con un ojo medio abierto mientras esperaba que subiera el café he visto un twitt de La Vanguardia que me ha arrancado una sonrisa (algo muy poco habitual con los tiempos que corren, la verdad ...). El titular decía: "la intimidad al desnudo en los lavabos de un hotel de NY". Ostras, me ha picado la curiosidad al instante y mi vena más escatológica se me ha empezado a hinchar como la vena del cuello de la Patiño. He pulsado el enlace y patam, la foto me ha dejado sin habla: Una mujer tomando el rollo de papel de váter, con las bragas en los tobillos y la cara pixelada y al lado otra en plena faena, sentada en la taza. ¿Son conscientes de que las miran?? Mientras leía la noticia donde se explicaba que los lavabos están en la planta 18 de un exclusivo hotel de Nueva York con unas vistas espectaculares sobre el Skyline (concretamente al club BOM, BOM, BOM del hotel) recordaba la vez en que me encontré en una situación parecida ...

Fue durante una fiesta familiar en un conocido restaurante con estrella Michelin. Todo nuevo y diseñado por un trío de arquitectos de lo más chic y prestigioso. Como en todas las fiestas familiares que se alargan siempre hay un momento para ir al lavabo y reencontrarte con las tías y madrinas que te dan besos pegajosos y te pellizcan las mejillas. Lo más divertido es que haya un tocador común para retocarte el maquillaje y lavarte las manos mientras le das un poco al cotilleo, pero en este caso no había ni rastro de zona común, sólo un pasillo lleno de puertas de vidrio que no eran transparentes pero dejaban entender perfectamente lo que pasaba en el interior. Algo no va bien, pensé, cuando vi la aglomeración de madrinas que había en la entrada del pasillo.
-¿Qué pasa? Pregunté - Estáis haciendo cola?
-Cola?? Para entrar aquí? ni soñarlo! Tú has visto cómo son los inodoros, no hay nada delante! Las tías estaban coloradas como un tomate, era una mezcla de rabia y vergüenza.
- Dónde no hay nada delante, en el vater??
- Niña entra, entra y verás si eres capaz de bajarte las bragas y hacer pipí en un lugar como este ...

Abrí la primera puerta de vidrio y ante mí apareció un prado verde. No hay pared! Era bastante desconcertante. Cuando te sentabas en el vater quedabas mirando hacia la pared de cristal. Me costó, la verdad, pero si no animaba a las madrinas a vaciar la vejiga seguramente hubiéramos tenido problemas para bailar un rato más tarde. Allí sentada en aquella taza de diseño y mirando el verdor sólo pensaba qué pasaría si alguien sacara la cabeza y me saludara. No estaba cómoda, la verdad. Y tampoco me he sentido cómoda mirando las fotos de los clientes del exclusivo club BOM, BOM, BOM de Manhattan. Pienso que se podrían tener las mismas vistas de la ciudad ahumando  un poco los cristales de la parte de abajo ... Todos sabemos que "caga el rey, caga el Papa y hasta la chica más guapa" pero obligar a tus clientes con necesidades fisiológicas a hacer exhibición pública lo encuentro poco democrático y poco chic. Eso sería como poner "el caganer" delante del nacimiento...

MÁS INFO:

la noticia de La Vanguardia

Artículo del Daily Mail con muchas fotos de los inodoros con vistas y un vídeo donde se ven los famosos lavabos desde dentro.

página del exclusivo hotel donde está el club Bom, Bom, Bom

Algunos de los excusados con mejores vistas del mundo, todos tienen puerta, si quieres la dejas abierta y si quieres la cierras...

otra noticia escatológica: los pedos en los taxis de Madrid. Esto no ocurre todos los días...

UN VÀTER AMB VISTES

Aquest matí he donat un cop d’ull a Twitter abans de connectar la ràdio i amb un ull mig obert mentre esperava que pugés el cafè he vist una piulada de La Vanguàrdia que m’ha arrencat un somriure ( cosa molt poc habitual amb els temps que corren, la veritat...). El titular deia: “ la intimidad al desnudo en los lavabos de un hotel de NY”. Ostres, m’ha picat la curiositat a l’instant i la meva vena més escatològica se m’ha començat a inflar com la vena del coll de la Patiño. He clicat l’enllaç i patam, la foto m’ha deixat garratibada: Una dona agafant el rotllo de paper de Wàter, amb les calces avall i la cara pixelada i al costat una altra en plena feina, asseguda a la tassa. Són conscients que les miren??? Mentre llegia la notícia on s’explicava que els lavabos són a la planta 18 d’un exclusiu hotel de Nova York amb unes vistes espectaculars sobre l’Skyline ( concretament al club BOM, BOM, BOM de l’hotel) recordava la vegada que m’he trobat en una situació semblant...

Va ser durant una festa familiar en un conegut restaurant amb estrella Michelin. Tot nou de trinca i dissenyat per un trio d’arquitectes d’allò més xic i prestigiós. Com en totes les festes familiars que s’allarguen sempre hi ha un moment per  anar al lavabo i retrobar-te amb les tietes i padrines que et fan petons enganxosos i et pessiguen les galtes. El més divertit és que hi hagi un tocador comú per retocar-te el maquillatge i rentar-te les mans mentre la fas petar ( la xerrada...) però en aquest cas no hi era pas. Hi havia un passadís ple de portes de vidre que no eren transparents però deixaven entendre perfectament el que passava a l’interior. Alguna cosa no va bé, vaig pensar , quan vaig veure l’aglomeració de padrines que hi havia a l’entrada del passadís.
–Què us passa? Vaig preguntar- que feu cua??
–Cua??? Per entrar aquí?? ni somiar-ho!! Tu has vist com són els vàters, no hi ha res a davant! Les tietes estaven vermelles, era una barreja de ràbia i vergonya.
 – On no hi ha res a davant, al vàter???
– Nena entra, entra i veuràs si ets capaç de baixar-te les calces i fer pipí en un lloc com aquest...

Vaig obrir la primera porta de vidre i davant meu va aparèixer un prat verd. No hi ha paret!!!Era bastant desconcertant. Quan t’asseies al wàter quedaves mirant cap a la paret de vidre. Em va costar, la veritat, però si no animava les padrines a buidar la bufeta potser haguéssim tingut problemes per ballar una estona més tard. Allà asseguda en aquella tassa de disseny i mirant la verdor només pensava què passaria si algú treies el cap i em saludés. No estava còmoda, la veritat. I tampoc m’he sentit còmoda mirant les fotos dels clients de l’exclusiu club BOM, BOM, BOM de Manhattan. Penso que es podrien tenir les mateixes vistes de la ciutat fumant una mica els vidres de la part de baix... Tots sabem que “caga el rei i caga el Papa i caga tothom que endrapa” però obligar als teus clients amb necessitats fisiològiques a fer-ne exhibició pública ho trobo poc democràtic i poc xic. Això seria com posar el caganer a davant del naixement J
MÉS INFO:



divendres, 14 de setembre del 2012

EL EFECTO GREY


Sí, lo confieso, estoy leyendo la trilogía de 50 SOMBRAS de la escritora ELJAMES. También os tengo que confesar que no sabía nada de nada de su existencia hasta que mi amiga EVA me llamó y me dijo: "mañana cuando nos veamos para comer te llevaré un libro que debes leer, quizás al principio no te gustará pero luego te enganchará. No me preguntes de qué va porque no puedo desvelar nada, te lo tienes que leer ". Caray, pensé, y me picó la curiosidad una madrugada de insomnio en plena ola de calor. Lectura rápida, mucho diálogo, algunas páginas de lectura en diagonal ... el estilo llano y periodístico de la autora me facilita bastante las cosas y voy haciendo hasta que, patam, comienza el marro ... ostras, no me la esperaba!

 

Hacía años que no leía literatura erótica y el efecto del libro sobre mi cabecita es instantáneo. Ya lo dice la contraportada: "la exitosa combinación de historia romántica y juego erótico de alto voltaje que ha tocado la fibra de las mujeres. DAILY NEWS ". Uff, no pensaba que me engancharía tanto! Las madrugadas de la ola de calor se hacían cortas mientras iba penetrando en el universo depravado y excitante del señor Grey ... Y a medida que avanzaba en las 50 SOMBRAS de este magnate de 28 años de Seattle y la dulce e inexperta ANA STEELE recordaba el acierto del comentario de la crítica del NEW YORK TIMES: "la novela erótica que ha revolucionado las mujeres los Estados Unidos ", lo entiendo y las de medio mundo añadiría a día de hoy. También estoy totalmente de acuerdo con la del DIVAMOMS.COM "leer este libro te hace sentir sexy de nuevo. Una novela que vuelve a encender el fuego de muchos matrimonios ". Uauuuuu, yo lo llamo EL EFECTO GREY, y lo recomiendo como regalo de Navidad a las parejas que han perdido la chispa ya las mujeres que han visto bajar su libido mientras subía la prima de riesgo.

 

 Evidentemente, he compartido el señor Grey y su CÁMARA ROJA DEL DOLOR con mis amigas más íntimas y el Whats App echa humo últimamente ...  La estoy leyendo en catalán (ed. Rosa de los Vientos) y tengo que confesar que he ampliado bastante mi vocabulario específico, ahora, no busquéis literatura elevada ni grandes metáforas en esta trilogía, sencillamente dejaros llevar por el EFECTO GREY y sus 50 SOMBRAS. Por cierto, he oído tertulias donde se criticaba la novela sin haberla ni hojeado, esto hace muy feo ... De momento ya se han vendido 20 millones de ejemplares del primer libro: 50 SOMBRAS DE EN GREY, 4 millones del segundo libro: 50 SOMBRAS MES OSCURAS y 3 millones y medio del tercer: 50 SOMBRAS LIBERADAS

 

EL UNIVERSO GREY A GOLPE DE CLICK:










 

 

 

dijous, 13 de setembre del 2012

L’EFECTE GREY...

Sí, ho confesso, estic llegint la trilogia de 50 OMBRES de l’escriptora E.L.JAMES. També us he de confessar que no en sabia res de res de la seva existència fins que la meva amiga EVA em va trucar i em va dir: “demà quan ens veiem per dinar et portaré un llibre que t’has de llegir, potser al principi no t’agradarà però després t’enganxarà. No em preguntis de què va perquè no et puc desvetllar res, te l’has de llegir”. Carai, vaig pensar, i em va picar la curiositat una matinada d’insomni en plena onada de calor. Lectura ràpida, molt de diàleg, algunes pàgines de lectura en diagonal... l’estil planer i periodístic de l’autora em facilita bastant les coses i vaig fent fins que, patam, comença el marro... ostres, no me l’esperava!!! Feia anys que no llegia literatura eròtica i l’efecte del llibre sobre el meu caparró és instantani. Ja ho diu la contraportada : “ l’exitosa combinació d’història romàntica i joc eròtic d’alt voltatge que ha tocat la fibra de les dones. DAILY NEWS”.
Uff, no m’ho pensava que m’enganxaria tant! Les matinades de l’onada de calor es feien curtes mentre anava penetrant en l’univers depravat i excitant del senyor Grey... I a mesura que avançava en les 50 OMBRES d’aquest magnat de 28 anys de Seattle i la dolça e inexperta ANA STEELE recordava l’encert del comentari de la crítica del NEW YORK TIMES: “ la novel·la eròtica que ha revolucionat les dones dels Estats Units”, ho entenc i les de mig món hi afegiria a dia d’avui. També estic totalment d’acord amb la del DIVAMOMS.COM “ llegir aquest llibre et fa sentir sexy de nou. Una novel·la que torna a encendre el foc de molts matrimonis”. Uauuuuu, jo en dic L’EFECTE GREY, i el recomano com a regal de Nadal a les parelles que han perdut la xispa i a les dones que han vist baixar la seva libido mentre pujava la prima de risc. Evidentment, he compartit el senyor Grey i la seva CAMBRA VERMELLA DEL DOLOR amb les meves amigues més íntimes i el Whats App treu fum darrerament...
L’estic llegint en català ( ed. Rosa dels Vents) i haig de confessar que he ampliat bastant el meu vocabulari específic, ara, no busqueu literatura elevada ni grans metàfores en aquesta trilogia, senzillament deixeu-vos endur per l’EFECTE GREY i les seves 50 OMBRES. Per cert, he sentit tertúlies on es criticava la novel·la sense haver-la ni fullejat, això fa molt lleig... De moment ja s’han venut 20 milions d’exemplars del primer llibre: 50 OMBRES D’EN GREY, 4 milions del segon: 50 OMBRES MÉS FOSQUES i 3 milions i mig del tercer: 50 OMBRES ALLIBERADES.

 



L’UNIVERS GREY A COP DE CLICK:

La pàgina web de la trilogia editada encastellà per RANDOM HOUSE MONDADORI i el seu segell en català ROSA DELS VENTS:

Canal propi de Youtube per veure lesentrevistes que han fet a la seva autora, E.L.JAMES:








Una gag de la gran Ellen Degeneres sobre el 50OMBRES d’en GREY